Com veure l’eclipsi del 12 d’agost a Girona sense fer-te mal a la vista

Com veure l’eclipsi del 12 d’agost a Girona sense fer-te mal a la vista

El dimecres 12 d’agost de 2026 es produirà un eclipsi solar total visible des d’una franja d’uns 200 km que travessarà la península de Galícia fins a les Balears. A Catalunya, la franja de totalitat passa per les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el sud de Lleida.

Des de Girona no es veurà la totalitat: l’eclipsi del 12 d’agost a Girona assolirà una ocultació propera al 99 %.

I aquest 1 % restant ho canvia tot.

Què es veurà exactament des de Girona

Horaris aproximats per a la ciutat de Girona:

• 19:34 h — primer contacte: la Lluna comença a mossegar el disc solar.
• 20:28 h — màxim de l’eclipsi: ocultació propera al 99 %, amb el Sol a tot just 4 graus sobre l’horitzó.
• 20:53 h — posta de sol. L’eclipsi continua després, però ja no serà visible.

Dues conseqüències pràctiques d’això:

Necessites horitzó oest lliure d’obstacles. Amb el Sol a 4 graus, qualsevol edifici, turó o filera d’arbres et taparà el moment culminant. A l’entorn de Girona convé buscar un punt elevat amb vistes cap a l’oest-nord-oest. Anar a un bon lloc importa tant com tenir unes bones ulleres.

L’ambient canviarà, però no es farà de nit. Amb un 99 % d’ocultació la llum es torna estranya, plomissa, amb ombres molt nítides i una caiguda notable de temperatura. És un espectacle. Però no és la totalitat: no veuràs la corona solar ni els estels.

La regla que a Girona no admet cap excepció

Des de Girona, les ulleres d’eclipsi homologades no es treuen en cap moment. MAI.

Això no és excés de zel. És la part del missatge que més es malinterpreta cada vegada que hi ha un eclipsi.

Un 99 % sona a «gairebé gens de sol». Però l’1 % de disc solar que encara treu el nas emet prou llum per provocar una retinopatia solar: una cremada fototòxica de la fòvea, la zona central de la retina responsable de la visió de detall. El que és perillós és la combinació de dos factors. D’una banda, amb tan poca llum ambiental la pupil·la es dilata i entra més radiació a la retina. De l’altra, la retina no té receptors del dolor: la lesió es produeix sense que notis absolutament res. Pots mirar repetidament, sense cap molèstia, mentre el dany s’acumula.

Els símptomes apareixen entre 2 i 6 hores després, típicament en forma de visió borrosa o d’una taca negra fixa al centre del camp visual (un escotoma) que no es mou en desplaçar la mirada. Acostuma a afectar tots dos ulls.

El pronòstic és habitualment favorable i molts casos es recuperen durant el primer mes, tot i que en alguns pot allargar-se fins a sis mesos. Però convé dir-ho amb claredat: no existeix cap tractament amb eficàcia demostrada. En els casos amb lesió profunda, la pèrdua és definitiva. La prevenció és l’única cosa que funciona.

Quines ulleres serveixen i quines no

Només serveixen les ulleres d’eclipsi amb certificació ISO 12312-2 (o ISO 12312-2:2015) i marcatge CE. Han de portar imprès el nom del fabricant, les instruccions d’ús i les advertències.

Aquestes ulleres deixen passar entre el 0,00004 % i el 0,0032 % de la llum. Unes ulleres de sol convencionals en deixen passar entre el 8 % i el 18 %: la diferència és de milers de vegades.

Abans d’utilitzar-les:

• Comprova que el filtre no estigui ratllat, perforat ni doblegat. Un filtre malmès no protegeix.
• Desconfia d’etiquetatges borrosos, d’un «CE» sense número d’organisme o d’instruccions només en idiomes no europeus.
• Si són anteriors al 2015, substitueix-les. Poden haver perdut eficàcia.
• Compra-les en establiments de confiança. L’òptic optometrista és el professional que millor coneix el producte.
• Es poden posar damunt de les ulleres graduades habituals.
• Repassa les instruccions de les ulleres, sovint no es poden fer servir més de 3 minuts de manera continuada.

No serveix res d’això: ulleres de sol (ni superposades), radiografies, negatius fotogràfics, vidres fumats, CD, paper d’alumini, filtres polaritzadors, ni vidres de soldadura de grau inferior a 14.

Tampoc no miris a través de càmeres, prismàtics o telescopis sense un filtre solar homologat col·locat davant de l’objectiu. Un filtre a l’ocular no protegeix: concentra la calor i pot cremar-se en ple ús.

Un apunt més: amb les ulleres posades no es veu absolutament res tret del Sol. No intentis caminar amb elles. El més assenyat és observar assegut i quiet, en períodes breus, i no treure-se-les fins després d’haver apartat la mirada del Sol.

Els infants són el punt crític

En un infant el risc és més gran que en un adult, i per una raó anatòmica: el cristal·lí jove és molt més transparent i filtra menys radiació, de manera que arriba més energia a la retina.

A això s’hi suma un problema purament pràctic. Un nen es posa les ulleres, no veu res, i la seva reacció instintiva és mirar per sobre o per sota del filtre per comprovar què està passant. Aquesta ullada de dos segons, directa al Sol i amb la pupil·la dilatada, és exactament el mecanisme de la lesió.

Tres normes per a les famílies:

1. Les ulleres dels infants es posen primer. Abans que les teves. Col·loca-les-hi tu, ben ajustades, i només després posa’t les teves.
2. Un adult per cada infant, vigilant. No la pantalla del mòbil, no l’horitzó: l’infant. Comprovar que no fa trampes mirant pel forat superior o pels laterals és la feina de l’adult durant aquella hora.
3. Explica-li abans què passarà. Que amb les ulleres posades només veurà un cercle taronja i res més, i que això és el normal. Un infant que entén que el filtre funciona així s’hi resisteix menys.

Si tens fills petits i sospites que no els podràs controlar, hi ha una alternativa perfectament satisfactòria: l’observació indirecta. No cal mirar el Sol en cap moment.

Si et desplaces a la zona de totalitat

Si vas a les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona o al sud de Lleida, hi ha una diferència important.

Durant la fase de totalitat, i únicament mentre el disc solar estigui completament cobert, sí que es poden treure les ulleres. És precisament aleshores quan es veu la corona solar i, si les condicions ho permeten, algun planeta brillant. La totalitat durarà al voltant d’un minut o poc més segons el punt exacte.

Tan bon punt reaparegui qualsevol fracció de llum solar directa pel marge de la Lluna, cal tornar a posar-se les ulleres immediatament. Aquest instant és el de més risc de tot l’eclipsi, perquè l’ull està adaptat a la foscor i la pupil·la està completament dilatada.

Tingues en compte també que s’han habilitat punts d’observació en una vintena de municipis i que es preveu una afluència important. Si et desplaces, compta amb retencions i surt amb molt de marge.

Si després notes alguna cosa estranya a la vista

Qualsevol alteració visual després de l’observació de l’eclipsi —visió borrosa, una taca central fixa, molèsties oculars persistents— mereix valoració.

Recorda que els símptomes no apareixen immediatament, sinó entre 2 i 6 hores després, normalment durant la nit del 12 o el matí del 13. Pots contactar amb nosaltres si notes algun símptoma.

Una prova senzilla que pots fer a casa: tapa’t un ull i mira una superfície llisa i uniforme, com una paret blanca. Repeteix-ho amb l’altre. Si apareix una taca fixa al centre que no es desplaça en moure la mirada, consulta.

I un truc per al final: mira a terra

Aquest és el detall que gairebé ningú coneix i que sol ser el record més bonic de la jornada.

Durant l’eclipsi, busca l’ombra d’un arbre frondós a terra.

Els forats entre les fulles actuen com milers de càmeres estenopeiques diminutes. Cadascun d’aquests forats projecta una imatge del Sol sobre el terra. I com que el Sol ja no és un cercle sinó una mitja lluna, el terra sota l’arbre s’omple de centenars de mitges llunes repetides, totes idèntiques i orientades en la mateixa direcció, que van canviant de forma a mesura que avança l’eclipsi.

És hipnòtic, funciona amb qualsevol arbre de capçada densa, i té un avantatge que no és menor: és completament segur. Es mira a terra, no al cel. És la millor manera que els infants vegin l’eclipsi sense cap risc.

Si no tens cap arbre a mà, pots fer el mateix creuant els dits de les dues mans en reixeta i projectant l’ombra sobre un full de paper blanc. O amb un simple cartró foradat amb una xinxeta, d’esquena al Sol, projectant sobre un paper.

Un consell de temporització: no esperis al moment del màxim per provar-ho. Cap a les 20:00-20:15 h el Sol encara està prou alt i hi ha prou llum perquè les mitges llunes es dibuixin amb nitidesa. A les 20:28, amb el Sol a 4 graus i la llum ja molt tènue, les ombres perden definició.

Gaudeix de l’eclipsi. És un fenomen excepcional i des de Girona es veurà extraordinàriament bé. Només cal fer-ho amb la protecció adequada: no hi ha segona oportunitat per a la retina.

Més informació

• Eclipsi Catalunya (eclipsicatalunya.cat) — portal oficial del grup interdepartamental de la Generalitat: punts d’observació habilitats, mapes i activitats divulgatives.
• Instituto Geográfico Nacional (eclipses.ign.es) — circumstàncies locals, mapa interactiu i horaris exactes per a qualsevol punt del territori.
• Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades — recomanacions oficials per a l’observació segura de l’eclipsi.
• La norma ISO 12312-2 explicada — com identificar unes ulleres d’eclipsi realment homologades.

Bibliografia

• Recomanacions de la Societat Catalana d’Oftalmologia (SCOFT) per veure l’eclipsi del 12 d’agost de 2026 i en el document Recomanacions sanitàries de cara l’eclipsi de sol del 12 d’agost de l’any 2026 (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i Servei Català de la Salut, juny de 2026), elaborat conjuntament amb el SEM, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, la SCOFT i el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya.
• Zahaf A, Ben Abderrazek A, Lajmi H, Hmaied W, Ben Achour B. Photic maculopathy: OCT-angiography features of eight eyes. Arch Soc Esp Oftalmol (Engl Ed). 2026;101(1):502432. doi:10.1016/j.oftale.2025.502432
• Wu J, Seregard S, Algvere PV. Photochemical damage of the retina. Surv Ophthalmol. 2006;51(5):461-481. doi:10.1016/j.survophthal.2006.06.009
• González Martín-Moro J, Hernández Verdejo JL, Zarallo Gallardo J. Maculopatía fótica: revisión de la literatura (I). Arch Soc Esp Oftalmol. 2018;93(11):530-541. doi:10.1016/j.oftal.2018.06.010