La lent EDOF: visió contínua de lluny a la distància intermèdia

Dins dels tipus de lents intraoculars, la lent EDOF ocupa un lloc intermedi entre la monofocal i la trifocal. El seu nom ve de l’anglès Extended Depth of Focus (profunditat de focus estesa) i resumeix bé el que fa: en lloc d’un únic punt d’enfocament, ofereix un rang continu de visió que va de lluny fins a la distància intermèdia. En aquest article explico com funciona, què ofereix i què demana a canvi, i per a quins pacients és l’opció idònia.

Com funciona una lent EDOF

La diferència clau amb les altres lents està en com reparteixen la llum. Una monofocal té un únic focus; una trifocal crea tres focus separats (lluny, intermèdia i prop). La lent EDOF, en canvi, no crea diversos punts: estira aquest únic focus i el converteix en un rang continu. El resultat és una visió sense «salts» entre distàncies: de lluny fins a l’ordinador o el tauler del cotxe, tot queda enfocat de manera progressiva.

Aquesta continuïtat és el seu gran valor: la transició entre distàncies és natural i el cervell s’hi adapta amb facilitat.

Al nostre simulador de lents pots veure aquesta continuïtat: com l’EDOF manté enfocada la distància intermèdia —l’ordinador, el tauler— en comparació amb una monofocal, i amb menys halos que una trifocal.

Distàncies que enfoca cada lent intraocular: monofocal, EDOF i trifocal

Avantatges

  • Visió contínua de lluny i intermèdia. Molt còmoda per conduir, cuinar, mirar l’ordinador o el mòbil a una distància normal.
  • Menys fenòmens nocturns que la trifocal. En no fragmentar tant la llum, els halos nocturns són força menors —especialment en els dissenys refractius més moderns—, cosa que la fa més amable per a la conducció de nit.
  • Bona qualitat de contrast. S’acosta més a la nitidesa d’una monofocal que no pas una trifocal.
  • Tolerant. Perdona millor petites desviacions i sol adaptar-se bé.

Inconvenients

El compromís principal és la visió de prop. La lent EDOF dona molt bona visió de lluny i intermèdia, però la lectura de prop és més limitada: per a la lletra petita, el mòbil amb poca llum o llargues estones de lectura, sovint encara calen ulleres. No és, per tant, la lent de la independència total per a prop. Aquest paper el fa la trifocal.

Tipus de lents EDOF

No totes les EDOF s’aconsegueixen de la mateixa manera. Hi ha dues grans famílies:

  • Difractives: utilitzen microanells que estiren el focus. Ofereixen una mica més de rang, però poden generar algun halo nocturn, encara que menys intens que una trifocal.
  • Refractives (sense anells): modelen la llum a través de la forma de la lent, sense elements difractius. Tendeixen a donar menys halos i un contrast molt bo. La J&J TECNIS PureSee n’és un exemple: una EDOF purament refractiva pensada per a un rang continu de visió amb una incidència molt baixa de fenòmens nocturns.

En qui està indicada d’entrada?

La lent EDOF és una elecció excel·lent per a diversos perfils:

  • Persones actives que volen independència de les ulleres per a lluny i intermèdia (conduir, pantalles, vida diària) i que accepten fer servir ulleres puntualment per a la lletra petita.
  • Conductors nocturns o professionals que volen més autonomia que una monofocal però sense els halos d’una trifocal: aquí l’EDOF, sobretot la refractiva, és el punt dolç.
  • Qui vol fer un pas endavant respecte a la monofocal sense assumir del tot els fenòmens nocturns de la trifocal.
  • Determinats ulls amb alguna condició lleu on una trifocal seria massa arriscada però es desitja una mica més de rang; alguns dissenys EDOF són més tolerants.

I els halos?

Els fenòmens nocturns poden aparèixer amb qualsevol lent que estengui el focus, però amb les EDOF són molt més discrets que amb les trifocals, i gairebé imperceptibles en els dissenys refractius. Si vols entendre per què apareixen i com el cervell s’hi adapta, ho explico en detall a l’article sobre els halos nocturns i les lents intraoculars.

En resum

La lent EDOF és la lent de l’equilibri: ofereix una visió contínua i natural de lluny a intermèdia, amb una qualitat òptica alta i pocs fenòmens nocturns, a canvi d’una visió de prop més moderada. No és la que dona més independència de les ulleres —això és la trifocal—, però sí una de les més equilibrades i segures per a qui prioritza la qualitat visual i la comoditat de nit. Com sempre, la lent idònia es decideix després d’un estudi individualitzat.

Leave a reply