La lent monofocal: la referència en qualitat òptica

Índex

Dins dels tipus de lents intraoculars, la lent monofocal és la més veterana i, encara avui, la que ofereix la millor qualitat d’imatge. No és la lent «de gamma baixa» que de vegades es pensa: és l’elecció de partida en molts casos i, en alguns ulls, directament la millor opció possible. En aquest article explico com funciona, què ofereix i què demana a canvi, i entro en un detall que marca diferències reals entre models: l’asfericitat.

Com funciona una lent monofocal

Una lent monofocal té un únic punt d’enfocament. Normalment la calculem per a la visió de lluny, de manera que el pacient vegi amb nitidesa el carrer, la televisió o la carretera sense ulleres, i faci servir ulleres de lectura per a prop. Tota la llum que entra es concentra en aquest únic focus, sense repartir-se entre diverses distàncies com fan les lents multifocals.

Aquest és precisament el seu avantatge òptic: en no dividir la llum, aprofita tota l’energia lluminosa en una sola imatge.

Avantatges

Màxima qualitat d’imatge i contrast. És la lent amb millor sensibilitat al contrast, especialment en condicions de poca llum.
Gairebé sense fenòmens nocturns. Pràcticament no genera halos ni reflexos, cosa que la fa molt còmoda per a la conducció nocturna.
Resultat predictible. És el disseny més estable i amb menys sorpreses refractives.
Apta en ulls amb patologia. Quan hi ha malaltia de la retina, glaucoma avançat, còrnia irregular o altres condicions que desaconsellen les lents difractives, la monofocal continua sent una opció segura.

Inconvenients

La contrapartida és una sola: enfoca únicament una distància. Si la calculem per a lluny, calen ulleres per llegir i, en bona mesura, també per a la distància intermèdia (l’ordinador). No aporta independència de les ulleres per a la visió de prop.

En qui estan indicades d’entrada?

La lent monofocal és l’elecció de partida en diversos perfils:

Qui prioritza la qualitat d’imatge per damunt d’alliberar-se de les ulleres.
Conductors nocturns o professionals, i persones que fan molta vida de nit.
Ulls amb patologia associada: degeneració macular o altres malalties de la retina, glaucoma avançat, còrnia irregular, ull sec sever o ambliopia. En aquests casos les lents difractives estan desaconsellades i la monofocal és el que està indicat.
Pacients que no tenen inconvenient a fer servir ulleres de prop, o que ja en fan servir habitualment.
Quan busquem el resultat més predictible possible.

L’asfericitat: per què no totes les monofocals corregeixen igual

Aquí hi ha el detall que diferencia uns models d’altres.

Comencem pel més intuïtiu. Una lent ideal reuniria tots els raigs de llum en un únic punt perfecte. Però la còrnia real no ho és: desvia la llum que entra per la seva zona central de manera lleugerament diferent de la que entra pels marges. El resultat és que aquests raigs no coincideixen exactament en el mateix punt i la imatge perd una mica de nitidesa. A aquest petit desajust l’anomenem aberració esfèrica.

De dia gairebé no es nota: amb llum, la pupil·la es tanca i l’ull fa servir només la part central de la còrnia, la més «neta». El problema apareix de nit, quan la pupil·la es dilata per captar més llum i comença a fer servir també els marges; és llavors quan aquesta aberració resta contrast i contribueix a la sensació de pitjor visió nocturna.

En un ull jove hi ha un equilibri natural: el cristal·lí està fet per cancel·lar justament aquesta distorsió de la còrnia, i el conjunt funciona gairebé com una lent perfecta. En operar de cataractes retirem aquest cristal·lí, de manera que compensar —o no— aquesta aberració passa a ser tasca de la lent que implantem. I és aquí on el disseny de cada model marca la diferència.

En termes més precisos, la còrnia humana té de mitjana una aberració esfèrica positiva d’aproximadament +0,27 micres (sobre una pupil·la de 6 mm). Segons quanta d’aquesta aberració compensi, cada monofocal moderna adopta un perfil d’asfericitat diferent:

Asfèriques correctores (aberració negativa): porten una aberració esfèrica negativa que compensa la de la còrnia i busca deixar l’ull a prop de zero, millorant el contrast sobretot de nit, quan la pupil·la es dilata. La J&J TECNIS Monofocal (PCB00) compensa gairebé del tot la còrnia mitjana (unes −0,27 µm). La HOYA Vivinex XC1 i la Alcon Clareon corregeixen una mica menys (al voltant de −0,18 / −0,20 µm), deixant un petit romanent positiu que resulta més tolerant.
Asfèriques neutres (sense aberració): no afegeixen ni resten aberració; l’ull conserva la de la seva pròpia còrnia. La ZEISS Asphina 404 n’és un bon exemple. Són l’opció d’elecció quan volem evitar problemes de descentrament.
Esfèriques convencionals: afegeixen aberració positiva. Avui estan pràcticament en desús en cirurgia de qualitat.

Adaptar la lent a cada còrnia

El que és interessant és triar el perfil segons la còrnia de cada pacient, i els ulls operats prèviament de cirurgia refractiva en són l’exemple més clar:

Després d’un LASIK miòpic, la còrnia queda més plana al centre i la seva aberració esfèrica positiva augmenta. En aquests ulls convé una lent molt correctora, com la TECNIS, per compensar aquest excés.
Després d’un LASIK hipermetròpic passa el contrari: la còrnia es torna més corba al centre i la seva aberració esfèrica es fa negativa. Aquí una lent correctora sobrecorregiria, així que és preferible una lent neutra (o fins i tot esfèrica) per no portar l’ull a una aberració negativa excessiva.

Ulls amb risc de descentrament: millor neutres

Les lents correctores només donen el seu benefici si queden ben centrades i alineades amb la còrnia. Si la lent es descentra o s’inclina —per suport capsular compromès, debilitat de la zònula, implant al solc, ulls molt llargs o vitrectomitzats—, una lent negativa introdueix noves aberracions (coma) que empitjoren la visió més que no pas la milloren. Una lent asfèrica neutra, en no afegir aberracions pròpies, tolera molt millor aquest descentrament. Per això, quan preveig que la lent pot no quedar perfectament centrada, prefereixo una de neutra com l’Asphina abans que una correctora.

En resum

La lent monofocal no és un punt de partida «bàsic», sinó una eina de precisió: ben triada —el perfil d’asfericitat adequat per a cada còrnia i cada situació— ofereix una qualitat visual difícil de superar. La independència de les ulleres per a la visió de prop és el seu límit; la nitidesa i la seguretat, el seu gran avantatge. Quina és la lent idònia es decideix sempre després d’un estudi individualitzat.