Degeneració macular associada a l’edat
La Degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una malaltia de la màcula, la part central de la retina. Com el seu nom indica, es tracta d’una malaltia degenerativa i actualment es una de les causes més importants de ceguera en el nostre medi.
Aquesta malaltia es dona normalment en pacients a partir dels 60 anys, sense tenir cap preferència per sexe en concret. A més, s’ha vist que es més freqüent en fumadors, gent que hagi treballat al sol tota la vida o persones amb dietes poc equilibrades.
El símptoma principal de la DMAE d’aquesta malaltia és la disminució de l’agudesa visual (és a dir, veure-hi borrós). I empitjora a mesura que la malaltia avança. Aquesta pèrdua de visió es típicament central, els pacient sempre mantenent intacta la visió perifèrica, només s’afecta la part central. A més a més, arribat cert punt, i sobretot en un subtipus, s’hi sol afegir la distorsió de les formes. Aquest fenòmen es coneix com a metamorfòpsia.
Per tant, en els extrems de la malaltia podem acabar amb una visió central molt reduïda, però no cecs. Els pacients sempre hi veuen per la periferia, pel que “no queden a les fosques” ni es xoquen amb cadires… En canvi, es torna cada cop més difícil llegir, reconèixer cares, fer tasques amb precisió…
Hi ha dos subtipus: la DMAE seca i la DMAE humida.
Degeneració macular associada a l’edat seca
Aquest subtipus es caracteritza per una lenta evolució. El material produït per la degeneració es diposita a la retina i, de mica en mica amb el pas dels anys, el/la pacient va perdent visió. La distorsió de les formes arriba només en estadis molt avançats.
Una dieta equilibrada, no fumar i un control periòdic son fonamentals per aquests pacients. D’altra banda, donada l’avançada edat d’aparició i el llarg temps d’evolució, molts pacients no arriben a la fase terminal de la malaltia.
Es recomana acudir al metge un cop cada 6 mesos o cada any si no hi ha nova simptomatologia. Tanmateix, es pot fer un petit control a casa, fixant-nos en quadrícules o reixetes i veure que no es deformen en cap moment. Una opció interessant es imprimir una “reixeta d’Amsler” (en teniu al final de l’article), penjar-la al frigorífic i anar fent el test un cop a la setmana.
Degeneració macular associada l’edat humida
Aquest subtipus es caracteritza per una ràpida evolució. Pot aparèixer de forma espontània o sobre un/a pacient que ja tingués una DMAE seca prèviament. En aquesta malaltia, apareix una nova lesió, una membrana neovascular. Aquesta membrana, feta de vasos, exsuda líquid i acaba deformant la retina des de sota.
Aquesta deformació de retina dona la visió distorsionada, símptoma principal d’aquest subtipus de la malaltia. A més de la disminució d’agudesa visual acompanyant, la distorsió es força limitant.
El tractament consisteix en unes injeccions que es posen a dins de l’ull. Les injeccions, anomenades intravítries, cal que les faci un metge especialista en retina. Actualment hi ha dos fàrmacs diferents autoritzats per al tractament d’aquest subtipus amb eficàcies similars (ranibizumab i aflibercept). Les injeccions cal administrar-les amb una periodicitat mensual durants els primers mesos.
Un cop fetes les injeccions, revisem si han sigut efectives, si en calen més o podem estar uns mesos sense punxar. Si la lesió no torna a apareixer, anirem allargant progressivament els intervals entre injecció i injecció. A l’igual que passava amb la DMAE seca, recomanem el control a domicili amb les reixetes d’Amsler (en teniu al final de l’article).
D’aquesta manera, la DMAE humida es transforma en DMAE seca. Com veureu, no es tracta d’una cura a la malaltia, si no d’una forma de frenar la versió ràpida o agressiva de la malaltia.