Lents intraoculars per cataractes

Dins dels conceptes bàsics de la cataracta i la seva cirurgia ja hem comentat que s’implanta una lent. En aquest article explicaré una mica més el món de les lents intraoculars.

En el mercat mundial hi ha més de 500 models de lents disponibles. Cada professional té a la seva disposició més d’un centenar. Aquesta immensa varietat rau en les diferents propietats òptiques i marques de cada fabricant. I són aquestes propietats òptiques les que fem servir per agrupar-les.

Monofocal

Aquesta lent és la clàssica. Permet veure bé de lluny, però necessitarem ulleres per llegir i per distància intermitja si volem definir bé.

Pros: econòmica, sol estar coberta per les mútues, màxima qualitat visual, tolerada en tots els ulls.
Contres: necessitat d’ulleres per visió propera i intermitja si som exigents.

Bifocal

Aquesta lent ja ens aporta el primer punt d’enfoc extra. Permeten veure bé de lluny i per lectura. Queden una mica limitades per visió intermitja, però depenent del perfil del pacient poden ser una decisió molt encertada. Per exemple, una persona que condueixi i que faci lectura pero MAI faci servir l’ordinador, n’estarà molt contenta.

Pros: no calen ulleres per llegir, qualitat visual intermitja.
Contres: preu intermig, no sol estar coberta per mútues, qualitat visual intermitja, visió a distància intermitja limitada, cercles lluminosos a les nits.

Trifocals

Aquesta lent ens aporta 3 punts d’enfoc: lectura, intermitja i llunyana. Son el tipus de lents que ofereixen una màxima independència de les ulleres. A canvi sacrifiquen una mica en qualitat visual: persones que en facin un ús molt específic a nivell professional, poden no estar contents. Per exemple: un fotògraf, un arquitecte…
A més, tant les trifocals com les bifocals tenen uns cercles gravats a la pròpia lent. Això sol provocar uns petits artefactes a les nits: uns cercles concèntrics al voltant de focus de llum. El cervell s’hi sol acostumar en setmanes o pocs mesos i els pacients ho deixen de veure a mig termini.

Pros: no calen ulleres per res, per sempre
Contres: preu car, no estan coberta per mútues, qualitat visual intermitja, cercles lluminosos a les nits, necessitat de llum per llegir “més que tènue”.

A tot això, cal afegir l’astigmatisme. Els pacients que en tenen, sobretot a partir de la dioptria, requereixen de la implantació d’una lent que corregeixi aquest astigmatisme. De fet, totes les lents prèvies tenen la seva versió amb astigmatisme, se’n diuen tòriques. Tenim la monofocal tòrica, la bifocal tòrica i la trifocal tòrica.